viernes, 29 de febrero de 2008

MOSQUES

El símbol de Girona és una mosca. Lògic tenint en compte la llegenda de Sant Narcís i que en una època determinada de l'any no fas més que veure mosques de xocolata, mosques de pa de pessic o mosques de biscuit a tots els aparadors de les pastisseries gironines.
La veritat, però, és que aquest és un animal força rabiós. Les mosques són emprenyadores, sempre estan fins el coll de merda i després mengen del teu plat. Tota una delícia, vaja.
De totes maneres, aquestes característiques no són les que més em molesten. A mi el que em fa més ràbia és quan es paren un moment i es comencen a fregar les potes... És com si t'estiguessin desafiant! "Jijiji...! A veure com et puc tocar els collons ara?" Les molt capulles...
Per sort, nosaltres som més intel·ligents (permeteu-me el luxe de generalitzar) i sempre tenim un diari o una revista a mà...
També és veritat que un cop has vist
Héroe a rayas ja no et cauen tan malament, però s'ha de reconèixer que el mèrit no procedeix pas d'aquests insectes en sí, sinó que segurament els de Gomaespuma hi tenen molt a veure. Digueu-me agosarada...
Molt probablement es podria fer un escrit molt més llarg i complet sobre aquest tipus de dípters; però no sóc entomòloga i, per tant, els bitxets endrepadors de caca no es mereixen més de quatre ratlles.
En fi, que vagi de gust!

miércoles, 27 de febrero de 2008

Me cago en...

Me cago en els contes infantils, en les pelis romàntiques i fins i tot en les porno. Sí, sí... no feu aquestes cares: les porno.

Em cago en tot això perquè tot està lligat. Una cosa evoluciona cap a l’altre i fa que les dones siguem com som. Unes burres!

Quan som petites, les mares, àvies i tietes es passen el dia explicant-nos històries de princeses, de grans amors i de granotes que es tornen prínceps quan les petoneges. Més tard, quan ja ets una mica més grandeta però la teva estupidesa encara és latent, t’empasses cada dos per tres les típiques comèdies (o drames) romàntiques que no fan més que alimentar la teva innocent i tonta esperança que allò que estàs veient pot ser real. De veritat algú pensa que existeixen en el món tios que perdin el cul per tu d’una manera tan..., tan... obvia? El món ja en té prou amb una espècie idiota habitant en ell (el premi és pel sexe femení, per si a algú no li ha quedat clar).

I finalment, les pel·lícules porno... I no ho dic pel típic acudit de: “es casen al final?” No, no... res d’això. Quan veus aquest gènere ja ets conscient que les coses vistes fins ara no són reals. Portes trenta-cinc granotes petonejades i l’únic que has aconseguit és que et surtin cap-grossos per la boca... No senyor: quan veus aquestes pelis ja no busques un home que et salvi de les malícies del món. Ara ja ets madura i ets una tia independent en aquest sentit. Amb les porno, simplement busques diversió, evasió, desig, plaer, fantasia... No obstant això, com sempre t’acabes creient que el que veus és possible però, sincerament, alguna de vosaltres s’ha trobat amb un Nacho Vidal o Rocco Siffredi...? Perquè, si és així, si us plau, truqueu-me urgentment!

Diuen que hi ha molts peixos al mar... Llàstima que només quedin seitonets.

Vale..., d'acord..., jo tinc la sort d'haver trobat un peix espasa...!

Frases estúpidas...

He aquí una serie de gilipolleces que suele decir la gente...
Aprobar por los pelos
: Desde hoy, cuando se tenga un examen se va a la peluquería y, por si acaso, nada de depilarse. Por lo visto da igual saberse la lección o no... lo importante para aprobar son los pelos.

Buscarle a uno las cosquillas: esta expresión denota algo molesto. Si quieres enfadar a alguien, ¿por qué le buscas las cosquillas si con eso sólo conseguirás que se ría?

Buscar tres pies al gato: para empezar, los gatos no tienen pies. Ni uno, ni dos, ni tres. Y si a lo que se refiere la expresión son las patas... cualquiera puede encontrar hasta 4 (a no ser que sea un animalito mutilado).

Cagarse patas abajo: ¿Acaso alguien se ha cagado alguna vez patas arriba? Por muy cara culo que sea una persona, y por más mierda que tenga uno en el cerebro, dudo mucho de que sus heces salgan por las orejas.

Cada perro se lame su cipote: ... Sin comentarios.

Despedirse a la francesa: ¿Estará relacionado con la expresión anterior?

Culo veo, culo quiero: Claro... ¿Quién no desea tener uno de esos traseros afroamericanos tan conocidos en el mundo? Además, seguramente ya en el paraíso Eva vio el culo de Adán y ésta le dijo a Dios que lo quería. Deseo concedido: por eso el culo de la mujer siempre es más grande que el del hombre (que por regla general, prácticamente no tiene). Por otra parte, ¿vendrá esta locución del griego?

Bueno, sólo decir que se aceptan más propuestas.

martes, 26 de febrero de 2008

I will have vengeance...

London.
Sang, boira, venjança i...música.
Si no fos per aquest últim element, bé ens podria semblar una de les moltes versions de la història de Jack The Ripper. Però no, les víctimes no són prostitutes i el criminal no és anònim.
Sweeney Todd és una molt bona adaptació del musical a la gran pantalla. També haig de dir que no vaig poder anar al teatre a contemplar la, segurament, brillant actuació de Constantino Romero, però tot hi així m'ho imagino.
Johnny Depp agrada..., agrada molt i sorprèn. Però no com actor, sinó com a cantant. Ja els agradaria a molts individus del cel·luloide que ara es posen a gravar discos com desesperats tenir la veu i el carisma dels que gaudeix Depp.
L'argument, és veritat, no és res de l'altre món. És previsible y no aporta originalitat. Però les cançons i les melodies són impactants. No dic més: sortint del cine la primera frase que vàrem dir va ser: hem de tenir aquesta banda sonora. I això que al meu xicot no li agraden gens aquest tipus de pel·lícules...
El gènere en general l'avorreix. Certament és la veritable Ciència Ficció del món de l'espectacle (és més irreal un musical que una guerra de les galàxies). Però què hi farem... Ell ajup el cap i em porta a veure aquestes coses que a mi m'agraden. El millor del cas, però, és que al final li acaben agradant quasi bé més amb ell que a mi.
I qui sap.., si la cosa segueix així, potser d'aquí unes setmanes fins i tot el veiem a Fama! A bailar i mata dos pardalets d'un tret: entra en el món dels musicals i perd aquests quilos que diu que li sobren...
Però bé, d'això en parlaré un altre dia.